e-Poetry

Si considerem Poeta a tot aquell que genera poesia, que importa si és huma o vritual? Cert és que les maqueines i les linies de codi no poden sentir, ni per tant expressar, emocions com l'amor o el dolor, però no cal oblidar que totes aquestes maquines/codis han estat creats per l'home, i que, per tant, per la propietat transitiva, aquestes hauríen de contenir cert reducte d'emocionalitat. No és el resultat el que importa? Si sóm capaços d'emocionar-nos o de recordar quelcom al llegir uns versos, cal que busquem si l'autor respira o funciona amb electricitat? Personalment crec que la questió és la mateixa de sempre, el format prima el resultat? Sincerament jo crec que no, el més important sempre és l'obra, indistintament del productor o el seu suport. I que ens ha d'estranyar en que una màquina produeixi poesia? Al cap i a la fí ha estat creada i programada per l'home per a aquesta funció. Més estrany sería que ho fés una pedra o un troç de plàstic. Deixem de questionar-nos i disfrutem de la poesia encara que la produeixi un cyborg o la nostra rentadora! No tenim sempre coses per a aprendre?

"Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto Rayos-C brillar en la oscuridad cerca de la Puerta de Tannhäuser. Todos esos momentos se perderán en el tiempo como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir." [Roy. Blade Runner]