Al parlar de música electrònica cal parlar d'un nou plantejament de la musica. La música pensada des del silenci i els sorolls. Aquest nou plantejament va fer que antics innovadors es posessin a experimentar, o fins i tot inventar, diversos instruments, que els hi permetessin reproduïr una sèrie de sons/sorolls als quals ningú estava acostumat. Es tracta, doncs, d'una "alliberació" de la música, tal i com l'enteniem, trencant totes les fronteres i donant total llibertat a la creativitat de l'artista, el qual disposa de millons de sons per a reproduïr les seves obres.
L'artista és més lliure que mai, pot muntar la seva música des del seu ordenador portatil a quilòmetres de casa i reproduïr-la en qualsevol lloc, sense la necessitat de cap altra eina. Aquest fet fa que es pugui parlar de la "democratització" de la música, o fins i tot de la banalització, però està clar que la creativitat de qualsevol persona, encara que no hagi trepitjat mai una escola de música o una coral, pot arribar a superar la dels grans compositors.
L'artista és més lliure que mai, pot muntar la seva música des del seu ordenador portatil a quilòmetres de casa i reproduïr-la en qualsevol lloc, sense la necessitat de cap altra eina. Aquest fet fa que es pugui parlar de la "democratització" de la música, o fins i tot de la banalització, però està clar que la creativitat de qualsevol persona, encara que no hagi trepitjat mai una escola de música o una coral, pot arribar a superar la dels grans compositors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario