Telepresència

Personalment trobo interesantíssim el fet de poder manipular a través d'internet (o qualsevol altre suport) algun dispositiu que permeti interactuar/relacionar-se amb la realitat. Estem parlant d'una extensió útil (i artística) de les possibilitats físiques de la persona. Des del cirurgià especialista que salva una vida operant des de casa a una pacient crític, mitjançant un precís braç robòtic, o la persona que pot "presenciar-se" virtualment davant d'un ésser estimat (o regar la seva part d'un jardí a llarga distància) són curiosos exemples d'experiències que sense aquesta tecnología no haguessin estat possibles.

Crec que la telepresencia aporta un nou ventall de possibilitats experimentals de les que l'art i la ciència es poden beneficiar (i combinar) per a assegurar grans experiències a la societat.

Bioart

Bioart, artístes que juguen a ser Déu? Possiblement una de les manifestacions més criticades de l'art, la gent s'escandalitza al veure un home amb una orella implantada al braç o un conill flourescent. La gent es planteja si més que art, no es tracta d'una gamberrada d'algun científic amb ganes de cridar l'atenció.

La veritat és que no veig perquè aquest cas es questiona més que qualsevol altre manifestació artística... pel que fa a mi, sols crec que canvia el suport de l'obra. Realment ens podem escandalitzar al veure una orella situada al braç, després de veure determinades obres de Picasso? Creieu que el conill flourescent ho passa pitjor que la llebre morta a la que Beuys explicava quadres durant varies hores? L'art sempre ha sigut provocador i mai ha deixat de trencar amb les normes i les pautes socials del moment. Quan ja fa segles que no hi ha respecte pel "Decoro" com pretenem que es respectin els colors dels conills?

Net Art

De nou, cal considerar artística una tendència probablement incompresa per la majoria de la gent, però que no per això deixa de significar-nos alguna cosa. La reproducció d'obres amb l'arquitectura ASCII i les instal.lacions pseudo-virtuals obren un gran ventall de possibilitats representatives i significatives per a tot aquells artistes que van néixer en el boom de l'era del byte.

La societat canvia, evoluciona, i amb ella les noves formes de representació i d'integració artística com el cas del Net Art. Artistes que canvien el pinzell pel teclat i la gamma de colors per qualsevol llenguatge de programació que els permeti expressar les seves inquietuds. Aquest canvi de plantejament fa que cada cop més, poguem trober l'art plasmat en qualsevol mena de suport, des de pantalles a edificis.

e-Week a la UVIC

Aquest any la e-Week ens va permetre d'assistir a diverses xerrades i conferències que tot i que no van apostar significativament per l'aprenentatge pràctic dels estudiants, van acostar-nos a figures força representatives del mercat digital acutal. Aquest és el cas, per exemple del Sr. Antonio González i del departament Yahoo Research.

Des del meu punt de vista, com a alumne de la UVIC i com a inquiet din el mon digital, l'organitació de la e-week està primant les figures de renom a l'aprenentatge o a l'interès general dels alumnes/societat digital. D'aquesta manera, es corre el perill d'acabar esdevenint una simple simbiosi publicitaria, on les grans empreses/figures del mon digital aconsegueixin més interessats, alhora de donar a conèixer i publiciar una miqueta més la UVIC.

"Emprenedors que han sortit al món"

En la conferència ignagural de la e-week, vàrem poder veure i escoltar al Sr. Antonio González, director del Grup Intercom, relatant de forma excel.lent i apasionada la relació de la seva empresa amb els nous emprenedors, portant a terme projectes tan prestigiosos com Softonic o Infojobs. Crec que com a conferència ignagural el missatge fou excel.lent, brindant-nos a tots els estudiants (molts de nosaltres cursant l'últim any de la nostra carrera) una lliçó d'optimisme que possiblement ens donà a tots una visió una mica més clara del que pot arribar a ser el nostre futur. El missatge era clar: Estimeu el que feu, apasioneu-vos pels vostres projectes i aquests esdevindràn realitat. És evident, però, que tan sols de la il.lusió no es viu, i aquest és també el missatge que vem poder rebre, amb el cas d'Intercom, que exigeix un 15% d'augment de públic anual als seus projectes, entre d'altres normes per a la inversió. De totes maneres, el que pot semblar una exigència, es tracta també d'una assegurança d'èxit pels projectes, fet que suposa un benefici tant per la Incubadora com pel pròpi emprenedor i el seu projecte.

Yahoo Research

Sempre és interessant tenir l'oportunitat d'escoltar les propostes i les línies d'acció d'un dels portals d'internet més importants de l'història. Aquest és el cas, doncs, d'aquesta conferència, on s'explicava, entre d'altres coses, els experiments del laboratori ubicat a Barcelona, que tenen per objectiu analitzar i entendre el comportament dels usuaris d'internet, intentant-ne extreure certes pautes, o algoritmes essencials (per a potenciar certs serveis i beneficis, esclar) alhora que proposen certs jocs per a realitzar l'estudi. La conferència resulta interessant pel que fà a certes propostes, però personalment crec que acabà allunyant-se bastant de l'interès general al apartar-se de les ambicions i interessos de la majoría dels alumnes .

Software Art

Em quedo impressionat al veure la gent que s'autoanomena amants de l'art, gent que segurament augmentarà el tò de veu al pronunciar "ART", però que alhora, es pronuncien davant de tendències com el Software Art, proclamant que "és més aviat cosa de freaks que s'aburreixen". No es pot discrimar una tendència art´stica pel simple fet de no entendre-la. Des del meu punt de vista, el fet de fer-ho, lluny de restar importància a l'obra o moviment dels autors, tansols fa que et proclamis ignorant i intolerant davant d'una sèrie de coneixements. Tal i com alguns amants del figuratiu, del rococó i dels bodegons emmarcats no entengueren a Picasso o consideraren les avanguardes com a "art degenerat", correm el perill de despreciar a un nou art pel simple fet de no entendre'l.

Cada cosa que no entenem és una nova i immillorable oportunitat d'aprendre.

Postcinema

Perquè seguim amb aquesta obstinada idea de considerar el prefix POST com a assasí de del seu sufix? Tornem al dilema de la postfotografía i la fotografía, cal considerar el postcinema com a succesor exclusiu (i per tant aniquilador) del cinema? La resposta és un clar i contundent NO, cal que començem a creure'ns que estem en una era digital i que això comporta sovint un replantejament i un reenfocament del que podríem anomenar art "modern" (cinema), utilitzant els nous formats digitals i totes les seves possibilitats, per a convertir-lo en art "contemporani".

No cal que patim; l'amant de Martin Scorsese pot seguir anant al videoclup o filmoteca per a veure Taxi Driver, però la diferència és que ara, a més, també pot anar i presenciar l'instal.lació de Douglas Gordon i sentir-se enmig del conflicte protagonitzat per Robert De Niro.

Game Art

En plena era digital, on l'indústria dels videojocs és de les més creixents, i on ja és difícil, veure una habitació o sala d'estar sense la seva pertinent consola, no és gens estrany el fet de que cadascú interpreti els videojocs a la seva manera, i encara menys, que diverses persones aconsegueixin modificar-los per a transmetre determinats missatges. Cada acció té un reacció, i aquesta es plasma en multitud de formats i registres. En el cas que comencis una injusta guerra contra un país subdesenvolupat, ja no serà la secció d'opinió dels diaris la que et preocuparà... Tindràs molts més maldecaps, ja que fins i tot en els violents "shooters" (on els jugadors encarnen els soldats del teu pròpi pais), hi podràs trobar disidents que es dediquen a llençar missatges en contra teu o alguns activistes que impedeixen el pas als tancs, amb les bosses del supermercat, en comptes d'una arma d'ultima generació.

Sovint la gent es queixa de que els videojocs no representen la realitat de manera adequada, o que intenten fer-nos canviar l'opinió respecte certes coses... Ara però, la realitat és que els pròpis videojocs (sota l'estímul d'internet), lluny de rentar els cervells dels adolescents, són utilitzats com a format ideal per a formar opinió i generar més respostes que en qualsevol mitjà tradicional.

Postfotografía

Postfotografía: La mort de la fotografía?

Des del meu punt de vista, aquesta atrevida proposició resulta tan falsa com considerar que el cinema va desaparèixer juntament amb els germans Lumière. Si bé, és cert que "video killed the radio star", però aquest cas és sensiblement diferent, al tractar-se d'un "efluent" de la mateixa disciplina. Per aquesta mateixa raó, no es pot considerar l'anomenada "Postfotografía" com a successora de la Fotografía; La fotografía segueix existint (i exisitirà sempre) ja que el terme "postfotografía" indica tan sols un conjunt de dinàmiques sorgides de la pròpia fotografía (tal i com el nomm indica).

D'aquesta manera, i al igual que el neoclàssic, es tracta d'un nou "comú denominador" que abarca totes les noves tendències, filles de la fotografía, que aprofíten els nous mitjans tècnics per a aportar (i no substituïr) noves interpretacions artístiques.